Diumenge 5 durant l'any

 

Lectura del llibre d’Isaïes (Is 58,7-10)

 

Diu el Senyor: «Comparteix el teu pa amb els qui passen fam, acull a casa teva els pobres vagabunds, si algú no té roba, vesteix-lo; no els defugis, que són germans teus. Llavors esclatarà en la teva vida una llum com la del matí, i es tancaran a l’instant les teves ferides; tindràs per avantguarda la teva bondat, i per rereguarda, la glòria del Senyor. Quan invoquis el Senyor, ell et respondrà, quan cridis auxili, ell et dirà: «Aquí em tens.» Si no intentes de fer caure els altres, ni els assenyales amb el dit pronunciant un malefici, si dónes el teu pa als qui passen gana i satisfàs la fam dels indigents, s’omplirà de llum la teva foscor, i el teu capvespre serà clar com el migdia.»

 

 

Salm responsorial [111,4-5.6-7.8a.9 (R.: 4a)]

 

L’home just, compassiu i benigne, 
és llum que apunta en la fosca. 
Sortós l’home que presta de bon grat, 
que disposa a consciència els seus afers. 

R. L’home just és llum que apunta en la fosca. 
O bé: Al·leluia. 

El just no caurà mai, i deixarà un record inesborrable. 
Viu sense por de les males noves, 
se sent ferm confiant en el Senyor. R. 

Té el cor incommovible, res no tem, 
reparteix el que té, ho dóna als pobres, 
la seva bondat consta per sempre, 
pot alçar el front amb dignitat. R.

 

 

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 2,1-5)

 

Germans, quan vaig venir a vosaltres no us vaig anunciar el misteri de Déu amb el prestigi de l’eloqüència i de la saviesa. Entre vosaltres no vaig voler saber res més que Jesucrist, i encara clavat a la creu. I em vaig presentar davant vostre feble, esporuguit i tremolós. En tot allò que us deia i us predicava no hi entraven paraules que s’imposessin per la seva saviesa, sinó pel poder convincent de l’Esperit, perquè la vostra fe no es fonamentés en la saviesa dels homes, sinó en el poder de Déu.

 

 

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 5,13-16)

 

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal ha perdut el gust, amb què la tornarien salada? No serà bona per a res. La llençaran al carrer i que la gent la trepitgi. »Vosaltres sou la llum del món. Un poble dalt d’una muntanya no es pot amagar. Tampoc, quan algú encén un llum, no el posa sota una mesura, sinó en un lloc alt, i fa llum a tots els qui són a casa. Igualment ha de resplendir la vostra llum davant la gent. Llavors, en veure el bé que heu obrat, glorificaran el vostre Pare del cel.»

 

 

 

 

 

 

La llum és font de vida, és alegria, possibilitat de moure’s i capacitat per saber per on ens movem. La sal dóna gust als aliments i ajuda a conservar-los. Ser llum o ser sal, de manera real o simbòlica, és important, tant que Jesús mateix ens arribarà a dir que hem de ser llum i sal. Però hi ha sal autèntica i sal desvirtuada, com diu literalment l’Evangeli d’avui; i també hi ha llums i llums, la lluminositat de les quals és molt tènue o potser de vegades enlluernadora en excés. Hi ha homes que se senten cridats a ser llum per a l’existència del proïsme i miren de transmetre la seva convicció als altres… a les bones o a les males; persones que, qualificades certament per a realitzar unes determinades missions, comencen fent un servei –social, polític, econòmic, ideològic, etc.– a la societat, per acabar, en no poques ocasions, subjugant-la, sometent-la i tiranitzant-la. La llum que van aportar-hi en un primer moment s’acaba fent excessivament enlluernadora, encegadora, un incendi d’opressió que ho arrasa tot per acabar en un foc fatu, però mortal.

 

        Tanmateix, les llums no són totes iguals; n’hi ha que no sempre les podem reconèixer com a tals; llums que il·luminen amb senzillesa, des de vides sovint anònimes i ignorades; llums que no enceguen ni enlluernen, sinó que il·luminen càlidament la senda de la vida, de llurs pròpies vides i de les d’aquells que els envolten. Són llum que donen sentit a la vida des del sacrifici propi, com en el cas del Beat Josep Guardiet, llums que il·luminen l’obscur anonimat de persones que moren abandonades al carrer, com en el testimoniatge de Santa Teresa de Calcuta i les seves Missioneres de la Caritat; llums que no es presenten com l’única llum, sinó que se saben i se senten mitjanceres de l’única Llum que il·lumina de debò els homes, com és el cas de tants catequistes i evangelitzadors que se senten cridats a proclamar la Bona Notícia del Regne de Déu. Tots ells i molts d’altres senten que llurs vides han estat il·luminades per la Llum del Crist, i saben que la seva única possibilitat és convertir-se en transmissors d’aquesta Llum, una Llum que, com tot allò que és de Déu, és paradoxal, ja que la llum de la fe es teixeix sobre la incertesa, la Llum de la vida neix amb més força just al moment de la mort, la Llum de l’amor que es fa ple quan és capaç de la renúncia total, la Llum de la fe que es recolza en un salt en la confiança, la Llum de l’esperança que es manté en els moments més desesperats, la Llum de la convicció nascuda al cor enmig de circumstàncies adverses, la Llum de la benaurança descoberta en la pobresa o en la persecució, La Llum del Déu Rei trobada en la creu on mor.

 

        Potser per això, molts s’incomoden amb tantes paradoxes, prefereixen una claredat feta a mida i s’enlluernen amb la primera llum que troben: llums de coloraines, d’aparadors, d’escenari, llums artificials…; mentre facin una mica de llum, ¡tant s’hi val!; són llums d’ideologies i visions diverses, de l’orientalisme i de la Nova Era; però, més tard o més d’hora, aquestes llums s’afebleixen, s’apaguen i deixen d’il·luminar; i aleshores, l’home va a buscar en altres indrets. Però afortunadament mai no és tard per trobar la Llum de Déu; qui la cerca sincerament i sense posar-li condicions, l’acaba trobant; qui accepta que aquest Llum il·lumini la seva vida per veure-la ben clarament, tal com és, amb les seves grandeses i misèries, l’acaba trobant; i quan la Llum de Déu ens il·lumina, llavors no hi ha engany possible. Però perquè es pugui produir aquest encontre, cal que hi hagi testimonis, homes i dones que hagin trobat aquesta Llum, que es deixin inundar per ella i es converteixin en els seus transmissors per als altres. Fa poc que sentíem com el profeta Isaïas anunciava que el poble que vivia en tenebres va veure una gran Llum; i també sentíem el plany de l’evangelista Joan perquè la Llum havia vingut als seus i els seus no la van voler rebre. El problema és seriós: la Llum s’ha fet present al món, però les tenebres no s’han dissipat del tot, i de vegades nosaltres mateixos posem dificultats perquè es dissipin. No obstant, les paraules de Jesús continuen ressonant, clares i rotundes: «Vosaltres sou la sal de la terra, la llum del món». ¿Respondrem, doncs, a les expectatives de Jesús?, ¿sabrem estar a l’alçada de les circumstàncies?, ¿serem capaços d’il·luminar el món i donar-li l’autèntic gust de l’Evangeli?, ¿serem capaços de resistir la temptació de tornar-nos sal desvirtuada i insípida o llum fàtua?

 

 

 

 

FACEBOOK

TWITTER



Free counters!