Diumenge 24 durant l'any

Lectura del llibre de Jesús fill de Sira (Sir 27,30-28,7)

És odiós irritar-se i guardar rancúnia, però el pecador ho fa i no vol apaivagar-se. El venjatiu toparà amb la venjança del Senyor, que li demanarà compte rigorós dels seus pecats. Perdona als altres el mal que t’han fet, i Déu et perdonarà els pecats quan tu el preguis. L’home que s’irrita contra un altre home, com pot esperar que el Senyor li retorni la salut? No s’ha compadit d’un home com ell i ara s’atreveix a pregar pels seus propis pecats? Si ell, que és de carn i ossos, guarda rancúnia, qui li obtindrà el perdó quan haurà pecat? Recorda la fi que t’espera i amainarà la teva enemistat; pensa en la mort, i guardaràs fidelment els manaments. Recorda’t dels manaments, i no seràs rancorós amb els altres; pensa en l’aliança de l’Altíssim, i no tindràs en compte l’ofensa rebuda.

Salm responsorial [102,1-2.3-4.9-10.11-12 (R.: 8)]

Beneeix el Senyor, ànima meva, 
del fons del cor beneeix el seu sant nom.
Beneeix el Senyor, ànima meva, 
no t’oblidis dels seus favors. 

R. El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al càstig, ric en l’amor.
 

Ell et perdona les culpes i et guareix de tota malaltia; 
rescata de la mort la teva vida
i et sacia d’amor entranyable. R. 

No sempre acusa, ni guarda rancúnia sense fi; 
no ens castiga els pecats com mereixeríem, 
no ens paga com deuria les nostres culpes. R. 

El seu amor als fidels és tan immens com la distància del cel a la terra; 
llença les nostres culpes lluny de nosaltres com l’Orient és lluny de l’Occident. R.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 14,7-9)

Germans, cap de nosaltres no viu ni mor per a ell mateix: mentre vivim, vivim per al Senyor, i quan morim, morim per al Senyor. Per això, tant si vivim com si morim, som del Senyor, ja que, si Crist va morir i va tornar a la vida, va ser justament perquè havia de ser sobirà de morts i de vius.

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu (Mt 18,21-35)

En aquell temps, Pere preguntà a Jesús: «Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà el mal que m’haurà fet? Set vegades?» Jesús li respon: «No et dic set vegades, sinó setanta vegades set.» Per això passa amb el Regne del cel com amb un rei que va voler demanar comptes als qui ocupen els llocs de govern. Tot just començava, ja li van presentar un dels seus ministres, que li devia deu mil milions. Com que no tenia res per pagar, el rei va manar que venguessin tots els seus béns, i a ell mateix, amb la seva dona i els seus fills, els venguessin com a esclaus, per poder pagar el deute. Però ell se li llançà als peus i li deia: Tingueu paciència i us ho pagaré tot. Llavors el rei, se’n compadí, el deixà lliure i li perdonà el deute. Quan sortia, trobà un dels seus col·legues que li devia uns quants diners, l’agafà i l’escanyava dient-li: Paga’m tot el que em deus. L’altre se li llançà als peus i el suplicava: Tingues paciència i ja t’ho pagaré. Ell no en va fer cas, i el va tancar a la presó fins que li pagués el deute. Els altres col·legues, en veure-ho, se n’entristiren molt i anaren a informar el rei de tot el que havia passat. El rei el cridà i li digué: Que n’ets, de mal home! Quan tu em vas suplicar, et vaig perdonar tot aquell deute. No t’havies de compadir del teu col·lega, com jo m’havia compadit de tu? Llavors el rei el posà en mans dels botxins, perquè el torturessin fins que pagués tot el deute. Això farà amb vosaltres el meu pare celestial si cadascú no perdona de tot cor el seu germà.

 

 

En les relacions humanes el perdó és i sempre serà una necessitat, i en l'Església molt més encara. Mai no podrem parlar de l'amor veritable si no hi ha perdó autèntic; no val dir «perdono però no oblido», perquè això no és perdó veritable i ens fa indignes del perdó de Déu. En l'àmbit de la política -ja que avui l'Evangeli ens parla d'un rei i els seus ministres- una de les armes més letals a disposició dels que lluiten pel poder són els dossiers. Quan un polític o un partit té un bon paquet de dossiers sobre els seus rivals creu tenir un tresor, o més exactament un arsenal amb armes de destrucció personal. Només haurà de donar-los a la premsa en el moment oportú i hi haurà desfet i aniquilat al seu oponent. Potser nosaltres no fem dossiers elaborats, però segurament tenim els nostres arxius amb records que potser seria millor destruir. Avui, la Paraula de Déu ens convida a cremar arxius i dossiers perquè la vida de l'Evangeli sigui realment una vida nova.

La paràbola del rei i del ministre sense misericòrdia és molt alliçonadora. Probablement el concepte del deute seria el dels impostos que el ministre havia cobrat en nom del rei sense haver-los entregat, amb la qual cosa no només devia diners al seu sobirà, sinó que l'havia defraudat, i en una quantitat no petita, ja que deu mil era la xifra màxima a la qual arribaven les matemàtiques hebrees d'aquella època i el talent era la major moneda de totes, amb un valor astronòmic per aquell temps i per el nostre. Calculat en euros en el dia d'avui, el deute del ministre envers el rei seria d’uns 2.400.000.000; així doncs, crec que el ministre no només devia diners al rei, sinó que havia comès una estafa de les grosses; per això, el perdó atorgat pel rei és més generós i benèvol encara. Cent denaris, el sou que cobrava un jornaler en cent dies, representarien entre uns 3.000 ó 4.000 €, una xifra certament alta per a nosaltres, que som treballadors o jubilats i vivim d'un sou o d'una petita pensió; però era una quantitat insignificant per a un ministre reial i més quan se li havia perdonat una quantia tan desorbitada. Davant el goig de ser absolt del seu delicte -la estafa- i de veure perdonat el seu deute -deu mil talents-, ¿no hauria d'haver estat ell més misericordiós i haver perdonat de cor al seu company? Amb això, Jesús vol mostrar-nos que, per molt grans que ens semblin les ofenses que han comès contra nosaltres, no són res comparades amb el desastre que causen els nostres pecats pel que fa a la nostra relació amb Déu i el proïsme.

Resulta fàcil de veure com s'hauria d'haver comportat el ministre de la paràbola, també és fàcil donar receptes de com han d'obrar els altres; però el que Jesús ens diu és que cadascú ha d'aplicar-la paràbola en la seva vida. No podem esperar el perdó de Déu si nosaltres no estem disposats a perdonar, si no, per què resem llavors el Parenostre? Dir a Déu: «Perdoneu les nostres culpes, així com nosaltres perdonem els nostres deutors» ens compromet molt, però cal comprendre que sense perdó no hi ha amor veritable, i sense amor no hi ha vida. L'odi i la rancúnia ens condueixen a la mort i ens allunyen de Déu, que és la font de la vida eterna.

 

FACEBOOK

TWITTER



Free counters!